Dia 5

Per fi vas ser puntual, vas arribar abans que jo i tot!! La xarrada amb la teva mare va estar bé, ja que crec que era algo que tocava fer perquè això no anava massa bé. Espero i desitjo que a partir d'ara les coses vagin millor, que et vingui de gust quedar amb mi i que deixis la son a casa :) Després de la "serietat" del moment, vam tenir una estoneta per a estar junts i xerrar una mica de tot mentre caminàvem per la Girona nadalenca. Sembla que ja vas perdent una mica la vergonya amb mi i em vas explicant que fas a l'escola, que t'agrada i més coses, no se estic content a veure si això segueix així i anem per bon camí! Demà a jugar un partidet de futbol! A veure si no em faig mal que estic una mica rovellat U.U".

Dia 4

Xerrada de dimecres tarda amb un bon cacaolat calent, salut! Per fi vam aconseguir quedar!!!! Ja havia perdut les esperances de que vinguessis quan vas arribar deu minuts tard. Ja era hora de tenir una conversa i poder parlar una mica de tu, de mi, de com serà això, que volem fer, etc.. De moment hem arribat a bones conclusions tu vols anar amb bici, conèixer millor Girona, jugar a futbol i jo anar al cine, al cosmocaixa, a patinar sobre gel, a la universitat,... Tinc moltes ganes de començar i fer coses junts, però el problema esta en que no se si tu també les tens, avui no has tornat a aparèixer :( i encara no m'has dit perquè... 

Dia 3

Ejem ejem! Un altre cop plantat.... Dimecres dia 3 a les 4:30 a Plaça Catalunya, espero que aquest cop vinguis i puguem per fi començar aquesta aventura :( 

Dia 2

Avui m'has deixat plantat! Això ho haurem de parlar ¬¬

Dia 1

Per fi ens vam conèixer! Ni t’imagines lo nerviós que estava, veia un nen i deia és ell, és ell, però no ho tenia clar... Van passar els minuts i els nervis anaven creixent i creixent, no sé com explicar la sensació, però podria resumir-se en que veia que això seria algo molt gran. Mai m’havia sentit així, mai havia tingut aquesta sensació tant especial i la veritat que només et puc donar les gràcies. No per el que has fet, sinó per tot el que aprendre de tu i per tots els moments que passarem junts! 

Dia 0

Quins nervis! Demà ja et coneixeré, et posaré cara, escoltaré la teva veu, et veure en persona per primer cop! Només de pensar-hi em venen incògnites, com seràs? Seràs tranquil? Un noi molt mogut? Molt alt? O poder baixet? De fet crec que ara mateix estic fet un sac de nervis, hem pregunto si serè suficient per a satisfer les teves expectatives. Soc un noi normal, no soc cap superheroi , però m’agradaria que confiesis en mi i que estiguis disposat a emprendre l’aventura que se’ns presenta! Tots dos junts podem treure una molt bonica experiència plegats, no ho deixem escapar i disfrutem-ho al màxim! Fins demà Fernando :)

Gabriel,